En el transcurs de les jornades, en les quals van participar bàsicament mestres i pares, es va llançar un missatge molt positiu en favor dels col·legis rurals ja que representen per als alumnes una atenció més individual i, pel que fa al nivell pedagògic i als mitjans dels quals disposen els professors per a ensenyar, són els mateixos. Entre els problemes més freqüents amb els quals es troben aquests col·legis hi ha l'organització del menjador escolar pel baix nombre de nens, en casos com el d'Alins que són nou. Alguns dels pares van discrepar sobre la viabilitat de l'escola de Tírvia en la qual només hi ha quatre alumnes, tres dels quals són germans. El tema de la socialització i del treball en equip o la realització de jocs són aspectes en els quals no es pot aprofundir. Tots van coincidir que mantenir artificialment una escola amb quatre alumnes, membres d'una família forana que cada any arriben a la localitat per a evitar el tancament de l'escola, si no hi ha garanties reals que en un futur molt llunyà es redreci la situació amb nens de la localitat, no té sentit. Cap assenyalar que a Tírvia i els nuclis d'al voltant sí hi ha nens suficients per a mantenir l'escola en edat escolar però aquests nens per molt diferents motius van a altres centres escolars. Per la seva banda l'alcalde, Joan Farrera, confia en el canvi que sofrirà Tírvia amb la construcció de noves promocions d'habitatges. Els assistents a les jornades van coincidir en la idea que per a mantenir una escola rural oberta han de sumar esforços Ajuntament, pares i professors. En el cas de Tírvia aquesta situació s'hauria de corregir ja que conta amb molts pares que duen els seus nens a altres col·legis.

Notícia de : La Manyana