En els tres nuclis es construiran un total de 179 apartaments en uns municipis que en la major part de l'any solament acullen a unes 272 persones. El Pla Parcial estarà en exposició pública en el consistori de la Vall de Cardós, situat a Ribera de Cardós, fins a finals de mes, data en la qual els veïns podran presentar les seves al·legacions al projecte. En Ribera de Cardós, el municipi més important de la vall, amb 150 habitants durant l'any, el Pla Especial ha dissenyat un total de 74 habitatges que es localitzaran en el sud del municipi. L'empresa promotora que s'encarregarà de realitzar els apartaments serà J. A. Farré Ricou SL, que ja s'ha fet amb el 94% d'una àrea urbanitzable que ocuparà 18.620 metres quadrats. En altra localitat, Estaón, situada en una vall secundària al de Cardós, serà en l'extrem oest del nucli urbà on la promotora Promoinversions 2003 SL aixecarà 41 pisos en els dos prats que es troben al peu del camí. Malgrat que el cens oficial situa en Estaón a 20 habitants, durant l'any només viuen en el municipi 10 persones. Pel seu costat, el poble de Bonestarre, de tan sol deu habitants durant l'any, i uns 25 els mesos de juliol i agost, podria a arribar a multiplicar la seva població per set durant l'estiu. Segons es desprèn del Pla Parcial del sector de sòl urbanitzable del municipi, es derruiran les construccions ramaderes que existeixen prop de l'església i en el seu lloc es construiran dos blocs urbanitzables que contaran amb 57 apartaments. L'empresa promotora, Promoinversions 2003, construirà a més dos polígons en l'interior de Bonestarre, o com ja denominen en el Pla parcial, “el nucli antic”, amb set pisos més. L'aprovació inicial del projecte ha sorprès a molts veïns que ja han avisat que s'organitzaran per a presentar al·legacions davant “semblant bestialidad, ja que no hi ha justificació per a tants habitatges”. Per als afectats, el Pla Parcial significa l'extensió de la febre del segon habitatge al que consideren “l'última vall del Pirineus que es manté verge de l'especulació immobiliària”. El fet que en el seu moment la Vall de Cardós no s'inclogués en el parc natural de l'Alt Pirineu i del Llauren contribuïx que els veïns es preocupin per l'impacte mediambiental que puguin significar els 272 habitatges. Un dels punts del Pla Parcial que més preocupa als veïns és l'estat dels serveis bàsics dels tres municipis quan les urbanitzacions siguin una realitat, especialment les de Estaón i Bonestarre en matèria d'aprovisionament d'aigua. Mentre que Bonestarre es abaste d'un tram superficial del barranc de Estaón, la localitat del mateix nom depèn de l'aigua d'altre barranc, molt més lleuger, que l'estiu passat es va assecar i va obligar als seus habitants a abastir-se amb cubas. A més, l'accés a aquests dos pobles es realitza a través d'una carretera molt estreta i estreta, que fa difícil imaginar, segons els veïns, el trànsit dels centenars de persones que habitaran en la vall en una època punta com agost. Pel seu costat, l'alcalde de la Vall de Cardós, el convergent Llorenç Sánchez, s'ha mostrat tallant a afirmar que “la polèmica amb els veïns degués haver estat quan es van crear les normes d'urbanització. El que fem ara és solament desenvolupar-les”, referint-se a les normes subsidiàries del municipi aprovadas per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida l'any 2002. No obstant això, els veïns contraris al Pla Parcial al·leguen que si bé el projecte havia de derivar de la normativa prèvia, aquesta situava les àrees urbanitzables, però no especificava si es tractava d'habitatges unifamiliars -com molts van creure- o de blocs verticals d'apartaments -com al final ha estat.
Després de l'exposició pública, el pla haurà de passar pel ple per a ser enviat al Departament d’Urbanisme.

Notícia de : Albert Sánchez