L'agricultura 5Pujar
5Pujar
5Pujar
5Pujar
5Pujar
5Pujar
5Pujar
5Pujar
L'economia del Pallars Sobirà ha tingut tradicionalment un
mercat caràcter agrari. Les activitats agrícoles constituïren, juntament amb la
ramaderia, la base fonomental de l'activitat humana. El condicionalment que
imposa el medi natural a la comarca, amb un relleu excessivament trencat, un
clima rigorós i un fort aïllament físic, han fet que la recerca de l'autoconsum
fos més exigent i s'arribés a una certa autoarquia econòmica. Això significa
cercar la màxima diversificació en les produccions agràries i autopreocurar-se
també un màxim d'articles de consum. La comarca té, en difinitiva, pocs indrets
planers i aptes per a les activitats humanes. Les dues terceres parts del
territori tenen un pendent superior al 35% i són poc els llocs poc extensos i molt
localitzats que tenen pendents inferiors al 10%. Els sectors que permeten
explotar parcel·les planes amb superfície superior a les 5 ha són excassos. A
excepció d'alguns indrets com la plana d'Esterri d'Àneu, hom ha hagut
d'aprofitar els llits dels rius i algunes terrasses dels vessants de les
muntanyes, les quals, en bona part, resten avui abandonades. De fet, a hores
d'ara, la comarca està abocada a una economia que depén sobretot de les
activitats hidroelèctriques i el turisme. L'agricultura, però en general totes
les activitats del sector primari, han quedat relegades a un segon pla.
La ramaderia
La ramaderia ha estat un sector
que tradicionalment ha tingut força importància en l'economia de la comarca.
Aprofitant les pastures naturals de l'alta muntanya o bé algunes extensions de
terra al fons de les vall on es fan prats de dall, hom mantenia ramats de
bestiar oví i sobretot un cert nombre de caps de bestiar gros, que eren
utilitzats en les feines del camp; a més, la venda de les cries a les fires
comarcals a la tardor permetia d'obtenir els diners necessaris que no es podien
fer a la pròpia explotació. La possibilitat de dirigir la producció ramadera
vers el mercat, bo i abandonant l'autoconsum, i la crisi de la producció del
bestiar gros motivaren una sèrie de transformacions en l'economia agrària de la
comarca, que acabà integrant les seves estructures en l'economia de
mercat.
L'especialització ramadera moderna del Pallars Sobirà és la història
de la introducció de la ramaderia intensiva de llet. La introducció d'aquesta
orientació arribà amb retard si es compara amb la resta de les comarques de
muntanya, i la transformació no fou tampoc gaire reeixida. Seguint l'exemple
dels ramaders de la Seu d'Urgell, el 1932 se creà a Sort una cooperativa lletera
que tractava 1200 litres de llet al dia, i el 1935 aparegué una societat anònima
que recollia 1500 litres de llet al dia, amb la qual es fabricava mantega (3000
kg/any) i formatge (de 7000 a 10000 kg/any). En una primera etapa, aquestes
innovacions es donen en petits proporcions i en un àmbit certament reduït, a la
rodalia de Sort. La implantació d'aquesta activitat lletera es féu lentament a
la resta de les valls de la comarca, on tanmateix la cria del bestiar continua
essent destinada majoritàriament vers el mercat de la carn.
L'any 1960 hi
havia uns 6000 caps boví, que en l'any 1982 pujà a 7457 caps i el 1992 a 8230
caps. La zona de major producció bovina és la ribera de Sort, que concentra
aproximadament el 60% del total de caps censats; és seguida per la Vall d'Àneu,
amb el 24% del total bestiar boví; mentre que a la Vall Ferrera i a la Vall de
Cardós hom calcula que hi ha un 8%, respectivament, del total de caps bovins.
Aquest repartiment territorial de la cabanya bovina ha estat similar al llarg
dels darrers trenta anys. No obstant això, la producció lletera ha variat a
causa de la profunda crisi estatal en què ha entrat aquest sector, que a
d'afrontar la política d'antiexecedents i la competència dels paísos del N de la
Unió Europea. Aquesta crisi és particularment accentuada a la comarca del
Pallars Sobirà, on les infrastuctures són deficients. El rendiment mitjà d'una
vaca de llet de la comarca es pot estimat de uns 2300-2500 litres de llet per
any. Tampoc no són gaire abundants les explotacions considerades grans (més de
20 vaques). Aquestes explotacions, que practiquen la inseminació artificial i
tenen munyidors mecàniques, no disposen moltes vegades de instalacions
apropiades. A més, cal afegir que les vaques petites, per falta de
competitivitat, han hagut de plegar. El nombre de caps per explotacions depèn de
la disponibilitat de prats de dall i de pastures. D'aquesta manera, a les altes
valls de la comarca les explotacions tenen una mitjana de caps inferiors a les
de la ribera de Sort. Caldria cercar el fracàs del sector lleter a la comarca en
la manera d'una indústria transformada, ja que la fallida de la Cooperativa
Lletera del Pallars el 1976 obligà els seus socis a vendre la llet a lleteries
de la Seu. La comercialització de la llet el 1981 es feia mitjançant la
Cooperativa Copirineu (la Pobla de Segur), les lleteries de la Seu i l'empresa
Ram, les quals recolliren un total de 13 257 354 litres de llet. A hores d'ara,
l'orientació lletera ha deixat progressivament pasa a l'orientació del bestiar
boví de carn, molt més adaptat a l'aprofitament de recursos local. Larodó
(cavall, mules i ases) havia estat de cabdal importància per a l'economia
tradicional de la comarca. Aquest tipus de bestiar es feia servir per a les
feines del camp, se'n venien les cries i era utilitzat com a mitjà de transport.
Moltes cases tenien com a font d'ingressos la cria de mules. L'any 1950 el preu
d'una mula podia oscil.lar entre les 30000 i les 35000 pessetes, mentre que el
mateix animal set anys més tard tan sols es valorava en 2000 o 3000 pessetes. La
crisi d'aquest tipus de bestiar esdevingué quan les feines del camp es
mecanitzaren i es començà a generalitzar l'ús de l'automòbil. Dels 4000 caps de
bestiar de preu rodó que hi havia el 1960 es va passar a 1334 caps (1315 equins
i 19 rucs) el 1992. Actualment, la major part del rossan es dedica a la cria del
pollí per a carn.
Pel que fa a la resta de sectors ramaders, cal fer
referència al bestiar cabrum (1639 caps el 1992). Les cabres havien estat
nombroses, però a partir del 1960 foren perseguides pels vigilants forestals.
D'aquest tipus de bestiar, que anava gairabé sempre associat al bestiar oví,
només queden alguns petits ramats. Cal destacar també el nombre de conilles
mares (1767 el 1992), que no s'ha desenvolupat gaire perquè les condicions
climàtiques de la comarca impliquen grans despeses en calefacció a les
instal.lacions, la qual cosa allarga els cicles d'engreix, i d'aviram (4 milers
de gallines el 1990).
L'aprofitament del bosc
El bosc, que ocupa una superfície important de la comarca, històricament
ha estat objecte d'una intensa explotació. Primerament per les rompude fetes per
augmentar la superfície de conreu o de pastures, més tard per les tales per
obtenir el combustible de les fargues (de les quals es té notícia del segle XI
al 1874, que es tancà la farga de Santa Maria a la Vall Ferrera) i d'altra banda
per a l'explotació de la fusta utilitzada per la marina de guerra i com a
material de construcció. l'escàs control de què ha estat objecte aquest recurs
facilità la sortida d'una gran quantitat de fusta de les altes valls pirinenques
cap a França per la Garona, o bé cap al litoral català, on era transportada per
via fluvial, reunida en grans tramades anomenades rais i que, a més, servien per
a transportar altres productes, com el ferro i la sal. Aquesta via es féu servir
fins que es començaren a construir les primeres preses al segle
XX.
Actualment, els boscos de l'alt Pallars són objecte d'una intensa
explotació, però la majoria d'ocasions la fusta és transportada fora de la
comarca per a ser treballada. El pi negre i el pi roig són els arbres més
explotats per a fusta, seguits de l'avet i la pinassa. Els boscos de coníferes i
altres espècies donen origen a unes tales anuals de 24000 m3 de fusta, que
representen el 70% de la tala anual. Els boscos de la comarca són difícils
d'explotar i la rendibilitat de les tales resulta força migrada tant per als
propietaris com per als adjudicataris de les subhastes. Les subhastes es fan en
lots relativament petits, que no acostumen a superar els 1000 m3, quantitat que
limita la capacitat de l'adjudicatari per a realitzar les infrastructures
necessàries.
Les subhastes de la fusta a peu dret, habitualment entre 2500 i
5000 pessetes el m3, reporten uns ingressos importants per a les eonomies dels
ajuntaments i les comunitats de veïns propietàries de la major part del bosc.
Ajuntaments i comunitats treuen, de fet, les subhastes quan han d'afrontar
alguna obra local. L'administració forestals és la que controla directa de la
gestió de les tres quartes parts de la superfície forestal de la comarca.
El
carboneig, avui abandonat, havia estant important als boscos de roures i alzines
de la meitat meridional de la comarca, on avui es recullen encara tòfones, molt
apreciades comercialment. A més també es recullen diverses classes de bolets,
com ara rovellons, moixernons, potes de rata i ceps a la tardor i carreteres i
múgoles a la primavera.Els fruits boscans -móres, l'elaboració de confitures
casolanes. I també sóin apreciades les herbes medicinals o aromàtiques, des de
l'espígol, el timó o el romaní, fins a la genciana o la regalèssia d'ambients
alpins.
La pesca i la
caça
Majors repercusions
econòmiques per a la comarca tenen la caça i la pesca. A part la caça de les
espècies és comunes, com les guatlles, les perdius, els conills o el mateix
senglar, cal destacar la rica reserva que conté la Reserva Nacional de Caça de
l'Alt pallars-Aran, on es donen rars i apreciats com l'isard o el gall fer. Dins
la reserva també hi ha una petita representació de cabirols i marmotes.
La
pesca de la truita als rius i els petits llacs de la comarca atreu un nombre
important d'afeccionats a partir del mesde maig. A les masses d'aigua de la
comarca hi ha quatre vedats fluvials, que són els d'Espot, de la Guingueta
d'Àneu, de Gerri de la Sal i de Ribera de Cardós. cUn dels sectors destacats de
l'economia moderna de la comarca és la implantació de les empreses
hidroelèctriques.De fet, l'activitat industrial a la comarca s'ha reduït
pràcticament a la de l'aprofitament hidroelèctric, tot i que amb prou feines
poden ser considerats com a activitats industrials. La iniciativa i la gestió de
les activitats hidroelèctriques són foranes als Pirineus, com també ho és la
destinació de l'energia produïda i els beneficis que deriven de la seva
distribució. En conjunt, la producció d'energia elèctrica del Pallars Sobirà un
any mitjanament bo és de 561 megawats, la dècima part de l'energia d'origen
hidroelèctric produïda a Catalunya. Aquesta producció prové majoritàriament de
les grans centrals propietat de FECSA i hidroelèctrica de Catalunya.
Si bé
les grnas obres no s'endegaren fins a la dècada dels anys cinquanta, durant el
primer quart de segle es crearen petites centrals destinades a un ús
exclusivament local, aprofitant en alguns casos l'emplaçament d'antics molins.
Hi ha referències d'unes 25 petites centrals esteses per a la comarca (Alins,
Araós, Àreu, Burg, Soriguera, Gil, Escaló, Ainet de Besan, Montenartró, Sorre,
Unarre), moltes d'elles avui desaparegudes. De les centrals intal.lades
destaquen per la seva potència la de Llavorsí (74 kW) i la de Sort (200
kW).
Les grans obres, dependents de les companyies elèctriques foranes, no
començaren fins al principi dels anys cinquanta, quan es reorganitzà el sector
hidroelèctric en l'àmbit estatal. La primera construcció fou la central d'Espot,
iniciada el 1950 i acabada el 1953, realitzada per la hidroelèctrica de
Catalunya, amb una potència instal.lada de 9760 kW i una producció de 51688000
kWh, i la de Sant Maurici, que regula l'estany d'Amitges, de Monastero i de Sant
Maurici, amb una potència instal.lada de 14640 kW, actuacions que permeteren
l'aprofitament integral del Riu Escrita, des dels circs de la seva capçalera
fins a la seva unió a la Noguera Pallaresa.
Gairabé paral.lelament, la
mateixa companyia inicia les obres d'aprofitament de la conca alta de la Noguera
Pallaresa, a la vall d'Àneu. El 1995 entra el funcionament la central de la
Torrassa amb una potencia instal.lada de 4400 kW, que regula les aïgues de la
Noguera, recollides al pantà de la Torrassa o de Guingueta. Tres anys més tard
es completà el sistema a les amb la entrada en funcionament de la central
d'Esterri d'Àneu, que regula per mitjà de la reclosa de Borén les aigues de la
Noguera Pallaresa amb una potència instal.lada de 17760 kW, i la d'Unarre,
instal.lada al mateix edifici que l'anterior i que recull les aigues del riu
d'Unarre amb una potència instal.lada de 8000 kW.
El 1960 una companyia,
Forces Elèctriques, de Catalunya, endegà les obres hidroelèctriques a la vall de
Cardós. El 1966 es finalitzaren les obres de la central de Llavorsí-Cardós, que
mitjançant una canalització d'uns 16 km turbina les aïgues de la Noguera de
Cardós, de Tavascan a Llavorsí, amb una potència instal.lada de 52800 kW. El
mateix any foren iniciades les obres d'aprofitament de les aigües de la part
superior de la vall, amb la construcció de dues centrals: Tavascan Inferior i
Tavascan Superior, que regula el circ lacustre de Certascan, amb una potència
instal.lada de 30800 kW. El 1971, finalitzades les obres, la mateixa companyia
començà la construcció de la central reversible de Montamara, que aprofita per
la infrastructures de les centrals de Tavascan. El 1974, un cop acabades es
convertí en la primera central d'aquest tipus (amb 88000 kW de potència
instal.lada) que entrà en funcionament a Catalunya.
La indústria
Al marge de les activitats agrícoles i ramaderes, a la
comarca hi ha hagut tradicionalment un seguit de activitas industrials i
manufactureres amb les quals es completava l'economia d'autoprveïment i, en el
millor dels casos, permetia d'establir transaccions comercials amb altres àrees
de Catalunya o bé amb les veïnes regions del S de França.
La més destacada,
sens dubte, fou la producció de ferro elaborat a les fargues. La seva explotació
fou intensa durant segles i arribà a donar nom a tota una Vall, la Vall Ferrera,
lloc de màxima concentració d'aquest tipus d'indústria. Com en altres contades
pirinenques les altes valls pallareses oferien tots els elements necessaris:
vetes de mineral de ferro a la superfície, cursos d'aigua abundants i, sobretot,
abundants masses forestals, amb les quals hom feia el carbó necessari per a
fondre i elaborar el mineral. Aquesta activitat, de la qual es tenen referències
ja al segle XI, tingué a la comarca l'etapa de màxima esplendor als segles XVII
i XVIII, amb fargues localitzades en diferents indrets de l'alta Vall d'Àneu i
de la Vall Ferrera: una a la Guingueta d'Àneu, tres a Alins, una a Escabié, més
amunt d'Àneu, una a Romadriu, al curs del riu de Santa Magdalena, dues a
Llavorsí, una a l'interior de la població i l'altra al camí d'Arasós, una
propera a Esterri d'Àneu i unes altres a Espot i a Ainet de
Besan.
L'explotació del ferro, que s'exportava per tot Catalunya i part
d'Aragó, degué ésser (juntament amb el bestiar i la fusta) durant molt de temps
l'única possibilitat d'establir intercanvis comercials fora del límits
comarcals. D'altra banda, però, aquesta explotació provocà una anihilació
d'extenses masses boscoses (sobretot pins, roures i faigs), cosa que originà una
forta degradació de la vegetació. A la segona meitat del segle XIX, quan la
farga no pogué competir amb els alts forns ni pel cost de la producció ni pel
volum produït, entrà en una crisi-ràpida segons alguns autors- que culminà el
1874 amb el tancament de la farga de Santa Maria de Vall Ferrera.
Una segona
activitat transformada de relativa importància era la manufactura tèxtil,
especialment la manufactura elaborada amb primeres matèries obtingudes a la
mateixa comarca, com la llana, el lli i el cànem. Aquests materials, tractats
sempre en processos casolans, servien per a fabricar objectes de consum de
primera necessitat (vestits, llençols, tovalloles, sogues, espardenyes) i es
trobaven arreu de la comarca: Esterri d'Àneu, Rialb, Peramea, Norís i Sort. A
mitjan segle XIX aquesta activitat anà perdent el caràcter casolà i sorgiren
alguns tallers menestrals, com el de F.Santanach d'Esterri d'Àneu (creat el
1840), que treballava el cànem, i els dos de Rialb, posteriors i dedicats a la
confecció de peces de llana. Uns quants anys més tard s'obrí en aquesta mateixa
localitat un taller dedicat a les operacions de filatura i tissatge de la llana
i que fabricava flassades. A Tírvia es feien filats i a Sort, segons referència
de P. Madoz, hi havia una intensa activitat menestral concentrada en tallers de
teixidors i esperdanyers.
D'altra banda, existia un seguit d'activitats
transformadores que en alguns casos transcendien l'àmbit comarcal. Aquest és el
cas de la indústria terrissaire de Rialb i de la sal de Gerri de la Sal,que
segons M.Riart era exportada a tot Catalunya; a més, antiguament, se n'havia
explotat també a Morreres, prop de l'estret de Collegats.
Actualment,
l'activitat industrial a la comarca s'ha reduït pràcticament a la de
l'aprofitament hidroelèctric, que amb prou feines pot ser considerat com a
activitat industrial i que és gestionat des de fora de la comarca. Les empreses
amb un caràcter més marcadament industrial són les del ram de la fusta
(serradores i fusteries) de Ribera de Cardós i Rialp. La fusta és destinada
bàsicament al sector de la construció. En el subsector del metall només es poden
incloure els petits tallers mecànics i els manyans. Pel que fa a l'alimentació,
tot just destaca la previvència dels molins de Rialp i Sort, amb un nivell
d'activitat molt baix, i una petita planta embotelladora d'aigua a Rialp.
La
construcció havia estat una alta activitat força destacada en el marc econòmic
del Pallars Sobirà. Del 19510 al 1974 fou uns dels sectors més dinàmics a
conseqüència de les obres hidroelècriques (el 1970 ocupava més d'un miler de
treballadors). Posteriorment, el desenvolupament de l'activitat turística també
donà un cert impuls al sector. El p`rimer efecte d'això va ser la construcció de
l'hotel comtes de Pallars de Rialp. Np menys important han estat les inversions
fetes per la construcció de les instal.lacions de les pistes d'esquí, les quals
han comportat paral.lelament una certa activitat constructiva que ha permès
crear complexos turístics prop de les estacions o als nuclis més importants de
la comarca. Actualment, però, el sector de la construcció és el menys
treballadors ocupa.
El
comerç i les finances
Atesa la
petitisa dels nuclis i la dispersió de l'escassa població, els establiments
comercials són de dimensions reduïdes i molts d'ells són les característiques
botigues de muntanya. El 1992 les activitats comercials reunien 211 llicències,
concentrades principalment a Sort, Esterri d'Àneu i Rialp, i més de la meitat
dels comerços eren botigues d'alimentació. Únicament 29 llicències comercials
eren majoristes.
Les tradicionals formes de transacció de la comarca eren les
fires i els mercats. De fet, ja hi ha notícies que datan del final del segle
VIII i el començament del segle IX, moment en què s'esmenta la concessió que féu
el comte de Pallars per a celebrat mercat dins de les terres del monestir de
Gerri de la Sal. En aquesta població havia estat tradicional fer mercat els
dissabtes. Actualment l'únic mercat que se celebra durant tot l'any és el de
Sort, que es fa els dimarts ; és també un mercat força tradicional, ja que fou
concedit el 1818 per Ferran VII. Durant els mesos d'estiu i els diumenges a
Esterri d'Àneu.
Les fires de la comarca tradicionalment havien estat
ramaderes i se celebraven a la tardor o a la primavera, èpoques en què els
ramats baixaven a les pastures de la Catalunya Central, o quan pujaven en busca
de les pastures d'estiu a la muntanya. S'havien celebrat fires a Sort, Tírvia,
Rialb, Llavorsí, Llesui, Esterri d'Àneu i Gerri de la Sal, principalment de
caràcter ramader, el qual desaparegué en bona part amb el desenvolupament de la
mecanització de l'agricultura. Actualment les fires tenen sobretot un caràcter
folklòric que, si més no, permet salvaguardar les tradicions dels nostres avis.
A Sort se celebra al final del mes d'abril la Fira de Primavera o Fira de la
Vaca Bruna. També en aquesta vila se celebra des del 1989 per Sant Joan la
Fireta de Productes Artesanals i Agroalimentaris, que des del 1990 inclou la
xollada d'ovelles. I ja el 1988 hom començà a recuperar també la tradicional
Fira de la Tardor, que té lloc el 8 de novembre. Esterri d'Àneu és l'altre
centre firal de la comarca; en aquesta vila hom celebra la Fira de la Pasqüeta
el primer diumenge després de Pasqua, la Fira de Santa Teresa el 15 d'octubre i
la Fira de Santa Caterina el 20 de novembre. A Tírvia hom fa també fires de
bestiar el 13 de juny i el 23 d'octubre.
Pel que fa als serveis financers, el
total d'oficines que hi ha a la comarca no és gaire nombrós. El 1965 hi havia 4
oficines financeres, 9 el 1975, 12 el 1983 i 13 el 1990 84 bancs i 9 caixes).
Només hi ha oficines als nuclis de Sort, Esterri d'Àneu, Gerri de la Sal, Rialb
i Llavorsí, però una xarxa de corresponsalies cobreix el conjunt de tots els
nuclis de les vall.
Els
serveis
Els serveis,
generalment, es concentren a les poblacions més importants. Pel que fa als
serveis sanitaris, la comarca no disposa de cap centre hospitalari i el més
proper és el que hi ha a Tremp (Pallars Jussà). No obstant això, l'oferta
sanitària queda coberta per una sèrie de dispensaris municipals, que la majoria
de les vegades tenen les dependències al mateix edifici de l'ajuntament.
Actualment hi ha dispensari als nuclis d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, la
Ribera de Cardós, Alins, Espot, Gerri de la Sal, Rialb i Llavorsí. A Sort el
dispensari té categoria de centre d'asistència primària (CAP). També a la vila
de Sort hi ha un centre de la Creu Roja. D'altra banda, únicament hi ha oficina
de farmacia a Sort, Esterri d'Àneu i Llavorsí. Cal esmentar, a més, un casal
d'avis a Sort i llars d'avis a Rialb i a Tírvia.
En termes de seguretat, el
Pallars Sobirà disposa de dues casernes dels Mossos d'Esquadra, una a Sort i una
altra a Llavorsí, poblacions on hi ha també unitats del cos de bombers. Cal
constatar la presència de 15 jutjats de pau a la comarca.
El turisme
La manca d'aigües termals i de bones comunicacions aparten el
Pallars Sobirà del primer turisme pirinenc a les darreries del segle XIX i la
comarca també quedà fora del moviment excursionista científico-romàntic del
començament del segle XX. De fet, el turisme no tingué un paper destacat dins
del marc econòmic de la comarca fins a la dècada dels anys seixanta. La
construcció d'estacions d'esquí i l'aparició dels primers hotels moderns són la
primera pedra d'un sector el qual hom posà moltes expectatives.
Un dels
atractius més destacables del Pallars Sobirà és el paisatge. La comarca disposa
de paratges verges dels quals hom pot gaudir des de diferents perspectives, com
són l'excursionista, la naturalista-científica i l'esportiva. El gran encert del
sector ha estat promoure la comarca tant a d'hivern com a l'estiu, si bé la
manca d'alternatives lúdiques li ha restat capacitat amb relació a altres zones
de muntanya.
El turisme d'hivern es basa principalment en les persones que
vénen a la comarca a esquiar. L'esquí ha donat la pssibilitat d'explotar un
turisme gairebé de mases amb unes disponibilitats econòmiques importants.
Actualment a la comarca hi ha dos estacions d'esquí alpí i dues d'esquí nòrdic.
La primera de les estacions construïda que actualment ya esta deshabitada i no
funciona es la de Llessui al terme municipal de Sort, la qual començà a promoure
aquest esport a la comarca a partir del 1967. L'any següent, el 1968 s'obrí
l'estació d'esquí se Super Espot, al terme d'Espot, i la segona actual i la
tercera a la comarca es la de esquí alpí de Portainé, al terme de Rialp, s'obrí
el 1986. Les dues estacions d'esquí nòrdic són les que es troben més al N de la
comarca: Tavascan, prop del nucli del mateix nom al terme de Lladorre, i Bonabè,
prop del nucli d'Alós d'Àneu al terme d'Alt Àneu.
La promoció del turisme de
muntanya a l'estiu és un fet social força recent. L'allunyament de les
aglomeracions dels punts turístics de la costa vers la tranquil.litat i la pau a
les muntanyes han estat les principals elements per atraure aquells que en època
de vacances busquen descansar. Però al Pallars Sobirà s'hi poden fer moltes
acgtivitats, des de l'excursionisme tradicional fins a la pràctica d'esport
d'aventura.
A partir dels anys seixanta, que se celebrà el primer Ral.li
Turístic Esportiu Internacional de la Noguera Pallaresa, es començà a
desenvolupar la pràctica del piragüisme a la comarca. Tanmateix, els esports
d'aigües braves no han tingut una repercussió popular fins que no han arribat
les modalitats americanes del rafting o l'hidrotrineu, que es diu
Hidrospeed. Actualment hi ha una serie d'empreses que ofereixen la
possibilitat de realitzar aquestes modalitats d'esports, a més d'altres, com el
descens de Barranc, el salt del pont o bé passejades a cavall.
L'oferta
d'allotjament de la comarca és força repartida arreu del territori a
conseqüència de la diversificació de l'oferta turística. Les places de l'hotel
han experimentat un creixement constant, i de les 354 places del 1961 es passà a
les 1004 places el 1970, les 1529 places el 1980 i les 2283 places al 1993,
repartides en 54 estableiments principalment pensions. La majoria dels
estableiments familiars de reduïdes dimensions. L'hotel més gran de la comarca
és el de Comtes de Pallars de Rialp. PEl que fa el nombre de càmpings, el 1993
n'hi havia un total de 17, la qual cosa representava 5240 places. La majoria
d'aquestes instal.lacions són de la segona i tercera categoria. Amb relació al
nombre de residències de cases de pagès, aquest ha experimentat un augment força
significatiu els darrers anys. El 1989 n'hi havia 11 en tota la comarca, 20 el
1991 i 31 el 1993, la qual cosa representa un total de 266 places. Cal fer
esment també dels refugis de muntanya, que han estat un dels allotjaments
tradicionals per als excursionistes i els escaladors.