L'eix de comunicacioms del Pallars Sobirà es la carretera C-13 de Balaguer fins a Esterri, que seguint la vall de la Noguera Pallaresa pasa pels nuclis de Tremp i la Pobla de Segur, (arrenjada i acondicionada a l'estiu del 2005, amb nous viaductes i un tunel), on comença una altra carretera fins a Sort, aquesta es la N-260 que es l'eix pirinenc que ve del Pont de Suert, passa per la Pobla de Segur, Gerri de la Sal i fins a Sort a on es desvia a mà dreta per el Port del Cantó fins la Seu d' Urgell.
La construcció de la xarxa bàsica de comunicacions, que quedà complementada el 1935, trencà l'aïllament físic de la comarca i permeté la comunicació amb les àrees de màxima concentració demogràfica.
Abans d'aquesta època, la comunicació entre els dos Pallars es feia pel díficil cami de Collegats o per l'històric camí de la Seu d'Urgell a Montenartró i Llavorsí per la vall de Castellbò i l'antic santuari de Sant Joan de l'Erm.

La C-147 d'abans arribava a la comarca per l'estret de Collegats, ara arribem per la N-260 també per el mateix estret de Collegats, seguint la riba dreta de la Noguera Pallaresa, travessa fins a Sort a on comença la C-13 que arriba fins a la Vall d'Isil, pasant per Esterri d'Àneu la C-13 continua fins a Alós d'Àneu (Alt Àneu) amb la mateixa denominació i per la C-28 pel Era Port de la Bonaigua fins a Vielha.
Diverses carreteres locals hi fan cap a les valls arriban a la majoria dels pobles de la comarca, tan sols 4 pobles de la comarca l'accés es obligat fer-ho a peu.
La necessitat d'arranjar l'eix pirinenc (N-260) portà a iniciar les obres al començament dels anys nouranta amb el desdoblament d'alguns trams i la construcció de diversos túnels. Aquestes obres, però, mobilitzaren algunes organitzacions ecologistes que protestaren obertament contra les obres, sobretot les de l'estret de Collegats.
El tema ferrocarril durant molts anys fou una esperança per a la gent pallaresa la línia de ferrocarril projectada entre Lleida i Sant Gironç, seguint la Noguera Pallaresa; aquesta línia, plantejada al darrer quart de segle XIX, no arribà a Tremp fins el 1949 i a la Pobla, on mor, fins el 1951, i avui en dia hi ha pensaments de fer la prolongació fins Esterri d'Àneu seguint la Noguera Pallaresa, tot i que els amants de la natarua i del Pallars Sobirà, més aviat pensen el contari, ja que és una de les línies més deficitàries de la RENFE.
A falta de la línia de ferrocarril, el transport públic de viatgers es fa per carretera mitjançant autousos de la companyia Anònima Alsina Graells, que te diferents punts de sortida, desde Lleida o desde Barcelona hi ha servei de bus fins la comarca del Pallars Sobirà fent parades a les poblacions més importants de la comarca.
Actualment l'empresa Alsina Graells a fet una nova linia regular al Pallars Sobirà comunicant amb el Pallars Jussà on tenen tots el Sobirans el metje de capçalera, els jutjats i altres serveis generals.

5Pujar