L'actual municipi de Soriguera, de 105,72 km2, es crea el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera (74,70 km2) li fou annexat el municipi d'Estac (31.02 km2).
Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l'E amb Montferrer i Castellbo (Alt Urgell), al SE amb Noves de Segre (Alt Urgell) i al S i a l'W amb Baix Pallars. El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l'Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l'Erm Vell, santuari situat ran mateix del vertex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbo. A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i la Costa Negra i per la serra de la Solana, limita amb el terme de Sort; per aquesta mateixa Costa, la Torreta i la Portella termeneja amb Rialb i, seguint l'antic camí de Sort a Sant Joan de l'Erm, confronta amb Llavorsí. A ponent, pel curs de la Noguera Pallaresa, limita en part amb Sort; a migdia, per la carena de la serra de Baén, amb Baix Pallars, i des de l'Ereta de Mollet fins a la Pedra del Cantó, amb Noves de Segre.
El municipi compren dos sectors que corresponen a les terres dels antics termes, a banda i banda de la Noguera Pallaresa. El terme tradicional de Soriguera és situat a l'esquerra de la Noguera PaUaresa i inclou basicament la vall de Soriguera (dita antigament de Siarb), drenada pel riu del Cantó, tot el curs del qual és dins el terme. Neix sota la Pedra del Cantó i el coll del Cantó, que fan de divisoria d'aigües amb la conca del Segre, i en arribar al poble de Soriguera ha rebut ja, per la dreta, el riuet de les Comes de Rubió, que neix a les comes del mateix nom, i el barranc de Coma Sarrera, que ho fa al vessant de ponent de Coma Sarrera, de 2 148 m, a més d'altres rierols menors; el riu del Cantó desguassa a la Noguera Pallaresa vora les partides del Prat de la Rateta i de Saverneda. La vall de Soriguera s'estén entre les serres de Taús i de Baén a migdia (muntanya de Baén,l 913 m; pui de Sant Quir, 1 792 m) i la de Rubió (la Torreta de l'Orri o Tossal de l'Orri o de Rubió, 2437 m) a tramuntana.
El terme tradicional d'Estac s'estenia preferentment a la dreta de la Noguera PaUaresa, des del barranc de Malmercat (afluent per l'esquerra) fins a l'estret d' Arboló; compren la vall del riu d'Escós, per la dreta, que neix als vessants meridionals del cap de la Muntanyeta (2225 m), i és envoltada per la serra de la Solana (1663 m) al N, mentre que el límit de ponent amb la vall d'Ancs és format pel serrat de Mencui (1 849 m), la roca de la Creu (1 580 m) i el pic de Costoia (1 527 m). En aquest sector es troben tots els nuclis de població, llevat d'Arcalís i el santuari d'Arboló, que es troben al sector de l'esquerra del ríu, als vessants septentrionals de la serra de Baén (1 913 m) entre el barranc de Malmercat i el santuari d'Arboló.
Si bé la major part del terme de Soriguera pertany a la conca de la Noguera, un minúscul sector a migjorn, entre l'Ereta i els puis de Sant Quir i d'Adrall, on hi ha Freixe, correspon a la conca del Segre: hi neix el barranc del Peu de Mollet, com s'anomena la capçalera del riu de Castellas,
El municipi compren, a més del poble de Soriguera, cap administratiu, els pobles d'Estac, Rubió, les Llagunes, Embonui, Malmercat, Escós, Arcalís i Mencui, la vila de Vilamur, Baro, Puiforniu i Tornafort, les antigues caseries i quadres de Saveneda i LIavaners, Freixe, el santuari d'Arboló i l'antic castell de la Mola de Baro.
La vaIl de Soriguera és travessada per la carretera N-260, que enllaça el Pallars Sobira (des de Sort, on enllaça amb la C-13 de Balaguer a Esterri d'Aneu) amb l'alt Urgell, fins a l'alçada d'Adrall, pasant pel port del Cantó. Aquesta carretera substituí l'antic camí que unia les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre per Sant Joan del l'Erm. La Carretera C-13 travessa el terme en direcció N-S seguïnt la riba dreta de la Noguera.
L'economia era basada antigament en la ramaderia hi havia tota classe de bestiar pero, sobretot, boví, en l'explotació del bosc i en l'agricultura. Hom conreava segol i altres cereals, patates, mongetes i alfals.
Hi havia pastures, caça de llebres, perdius i conills, i a la Noguera, pesca de truites. A la segona meitat del segle XIX són documentats tres molins fariners, el d'Ermengol, el de Franquet i el del Bisbe.
Actualment es manté el caracter agrari de l'economia, centrada en la producció del sector boví. L'explotació del bestiar boví féu un tomb a partir de la implantació de les cooperatives lleteres cap al 1932, cosa que comporta un nou enfocament agrícola, on els cereals i altres conreus de conssum cediren el lloc als propis per al manteniment del bestiar, com els prats de dall i el farratge.
El 1989 les terres conreades ocupaven 123 ha, les pastures permanents 2.161 ha i el terreny forestal 5.564 ha.
A les zones més enlairades del terme es combinen les pastures naturals, moltes vegades guanyades per desforestació, amb les masses forestals de pi roig o ros i pi negre. Pel que fa al bestiar, consta de 904 caps de bovÍ, 2416 caps d'oví, 254 caps de cabrum, 234 conilles mares, 149 caps de pord, un miler de gallines i 87 caps d'equí.
El descens del sector boví i sobretot de l'ovi és degut a la forta baixa demografica i a la dificultat de trobar pastors, més que no res a raons de manca de rendibilitat, factor aquest últim que es podría aplicar al sector del rossam a causa de la mecanització de les eines del camp.
El municipi no disposa de cap instal·lació industrial, i tampoc no té oficines financeres, farmacia, dispensari ni escola, ja que els serveis es concentren totalment a la capital Sort. Sí que ofereix, pero, la possibilitat ,d'allotjar-se en pensions i un camping al poble de Baro. Cal destacar al municipi la presencia de l' Associació de Defensa Forestal Pic de l'Orri (1987).
L'origen historic del terme se centra en l'antic castell de Vilamur, que presidint la vila del seu nom dona nom al llinatge pallares dels Vilamur i a la jurisdicció feudal de l'antic vescomtat de Vilamur. Aquesta circumscripció territorial, que comprenia a l'origen la vall de Siarb (avui dita de Soriguera), fou posseïda pels antics vescomtes de Pallars, que durant un breu temps s'anomenaren de Siarb i que adoptaren el nom definitiu el 1135. El primer membre del llinatge que va signar com a vescomte fou Pere (II) de Vilamur, el 1149. En amistat amb els bisbes d'Urgell (Bernat de Vilamur i Ponç de Vilamur foren bisbes d'Urgell) i els vescomtes de Castellbo, els Vilamur foren aliats i establiren convenís amb els comtes de Pallars. Posteriorment, es convertiren en fidels col·laboradors de la monarquía, després que el vescomte Ramon (I) de Vilamur es revoltés contra el reí Pere II amb la noblesa catalana comandada pels comtes de Foix, de Pallars i d'Urgell (en aquesta revolta el cavaller Bernat de Vilamur, oncle del revoltat, es mantingué fidel al reí); vençut a Balaguer (1280), Ramon hagué de lliurar, entre d'altres, els castells de Vilamur, Tornafort i Embonui, que li foren retornats posteriorment. El vescomtat fou detingut pels Vilamur fins al segle XIV. Pere (IX) morí el 1381 i el vescomtat fou regit aleshores per Ramon d'Anglesola (Ramon II de Vilamur), baró de Bellpuig, que en morir (1386) el llegà al seu nebot el comte Hug (II) de Cardona. En endavant continuà vinculat a aquest llinatge fins a la fi del segle XVII, que passa als ducs de Medinaceli.
Segons el fogatjament de vers el 1380 els llocs que formen el municipi tradicional de Soriguera sumaven 60 focs. El 1553 hi havia uns 82 focs i en el cens del 1718 consten 631 h, que augmentaren fins a 928 el 1860; a partir d'aquest moment comen<;a la minva demografica (el 1877 hi havia 838 h, 727 h el 1887 i 579 h el 1900).
El 1920 la població havia augmentat a 672 h, i a 720 h el 1930. El 1940 n'hi havia 525, 503 el 1960 i 311 el 1970.Veure taula de població
El 1380 el vescomtat de Vilamur comprenia els llocs de Vilamur, Saverneda, Tornafort, Soriguera, les Llagunes, Rubió, lo Bruc, lo Tornador, lo Freixe, els masos de Junyent, la Torre, la Pobla de Segur, el Puig de Segur, Toló, Montllor i Sant Salvador de Toló. Aleshores Malmercat pertanyia al comte de Pallars. Segons Antoni de la Sancha, esmentat per mossen Coy, el 1787 eren del vescomtat de Vilamur (aleshores dels ducs de Medinaceli) els llocs de Vilamur, Tornafort, Soriguera, les Llagunes, Rubió, Freixe, Junyent, la Torre, la PobIa de Segur, Sant Salvador de Toló, Montenartró, Herba- savina, Hortoneda, Embonui, Malmercat i les quadres de Saverneda i Llavaners.
L'alou d'Estac (de Estago) és esmentat ja en un instrument de la segona meitat del segle XI, quan es trobava en poder de Ramon V de Pallars Jussa. El castell d'Arcalís (kastrum Archalis) és mencionat ja l'any 1048, i la parroquia i el castell d'Arcalís, com la vall d'Escós, figuren en les permutes pactades pels comtes cosins Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussa.
Ja abans, al segle X, en un document aportat per Abadal, surt el castell de la Mola de Baro. EIs llocs d'Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen al principi del segle XVII en mans dels comtes de Vallfogona: havia aportat el domini d'Estac (i segurament dels altres pobles). Petronila de Zurita-Peramola, baronessa de Peramola, als Pinós-Fenollet, vescomtes d'Illa i Canet, barons de Milany, Vallfogona i la Portella; el seu fill Miquel Ga1ceran fou el primer comte de Vallfogona (morí el 1607)i la germana d'aquest, Francesca de Pinós-Fenollet, hereva del patrimoni, l'aporta als ducs d'Híxar i Aliaga per matrimoni. Continuaven en poder dels ducs d'Híxar en el cens del 1718, però en la relació de Galobardes (1831), mentre Arcalís i Mencui continuaven en mans dels Híxar, Estac figura en nom de N. de Geralt, i Escós, dels Jordana i Montaner.
La població
Pel que fa al terme tradicional d'Estac, la població sumaya 35 focs el 1553, i al llarg del segle XVIII passà dels 331 h el 1718 als 417 h el 1787. El 1860 assolí el nombre més elevat d'habitants de la seva historia (710 h), paral·lelament al màxim comarcal, pero aviat baixa i es mantingué amb alts i baixos entre els 300 h i els 400 h (383 h el 1900, 483 h el 1920, 386 h el 1940, 312 h el 1950); els anys posteriors foren força recessius: 259 h el 1960 i 114 h el 1970.Veure taula de població
La primera dada oficial de població després de l'annexió del terme d'Estac al de Soriguera és la del padró del 1975, quan el municipi tenia un total de 329 h, xifra que baixa fins a 260 h en el cens del 1981, i una lleugera recuperació a l'any 1991 en tenia 30 més, es a dir 290 h, d'ença d'aquest moment la població ha experimentat una altre lleugera recuperació, ya que en agost del 2003 conta amb 333 habitants, sense contar Llavaners que no hi trobarem ningú el dia de la nostra visita.Veure taula de població
| Poblacions agregades | Població 2005 | |
| Arcalís | + info. » | |
| Baro | + info. » | |
| Escós | + info. » | |
| Estac | + info. » | |
| Embonui | + info. » | |
| Freixe | + info. » | |
| Llagunes | + info. » | |
| Llavaners | + info. » | |
| Malmercat | + info. » | |
| Mencui | + info. » | |
| Puigforniu | + info. » | |
| Saverneda | + info. » | |
| Soriguera | + info. » | |
| Rubió | + info. » | |
| Tornafort | + info. » | |
| Vilamur | + info. » | |
| Total municipi |
