L'Actual municipi de Rialp, de 63 km2, és formà el 1969 amb l'annexió del terme de Surp (34.76 km2) al tradicional de Rialp (28,24 km2).
El municipi limita al N amb els termes d'Espot i la Guingueta d'Aneu, a NE amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort.
El terme compren dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa: el sector tradicional del terme de Rialp s'estén principalment a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d'Àssua; la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s'assenta la vila de Rialp, centre del municipi, és molt estreta, i la de l'esquerra, on hi ha els pobles agregats de Beraní i de Roní, s'endinsa pels vessants esquerres de la vall de Santa Magdalena o de la Ribalera, el riu Romadriu de la vall esmentada constitueix en part el límit fins a la seva confluència amb la Noguera. Les terres de l'antic terme municipal de Surp s'estenen a la dreta de la Noguera Pallaresa, i comprenen un ampli sector del N i S-E de
la Vall d'Assua, tota la vall del riu de Caregue i els vessants esquerres del riu de Sant Antoni.
La vall de la Noguera, llevat de la plana oberta a la desembocadura del riu de Sant Antoni, que es forma per la unió del Rialbo, o riu de Berasti, i el de Caregue al N-E de la Vall d’Àssua, al N de la qual hi ha la vila de Rialp. El sector de l'esquerra de la Noguera Pallaresa, molt abrupte i trencat, és formal pels vessants NW del cim de la Torreta de l'Orri o Tossal de l'Orí de Rubió , que assoleix els 2 439 m, on limita al pic amb el municipi de Soriguera. A la dreta de la Noguera el terme es configura bàsicament seguint la vall del riu de Caregue, llevat de la capçalera N-S; els vessants drets, a ponent, limiten amb el terme de Sort per una carena on destaca la roca de la Portella (2 375 m), entre els colls de la Portella de Dalt i de la Portella de Baix, continuada pel Bony d' Arquer i el serrat de Caregue; els vessants esquerres són separats del terme de Llavorsí per la carena marcada pel Cap Major (2055 m) i continuada per la collada de Rat i per la del Cantó fins al pic de Matanegra (2 082 m). El límit SW és marcat pel Rialbo, o riu de Berasti, i després pel de Sant Antoni. El sector, fora ja de la Vall d'Àssua, és separat del de Llavorsí , per el sector de Sant Roma de Tavèrnoles per una carena on destaca el Tossal de la Font Freda (2 035 m) i la Vall de la Botella, amb les seves antigues bordes, vall per on transcorreix un antic camí que comunica el poble de Rodés de Rialp, amb el veí de Sant Romà de Tavèrnoles de Llavorsí.
El terme compren la vila de Rialp, cap administratiu del municipi, i els pobles de Surp, Beraní, Caregue, Escàs, Rodés i Roní.
La carretera C-13, de Balaguer a Esterri d'Aneu, convertint-se en N-260, segueix la riba dreta de la Noguera Pallaresa i forma l'eix de comunicacions del terme; de l'entrada de la població surt una carretera local que seguint el riu de Sant Antoni puja la Vall d’Àssua.
La posició central de Rialp, entre les vans alpines i les petites valls d'erosió d’influència mediterrània del S, li ha donat un particular dinamisme econòmic, en el qual es combinen les activitats agrícoles i les menestrals que servien el mercat comarcal. Hom pot confirmar que tradicionalment la població vivia del conreu dels cereals. la vinya, les pastures per al bestial oví i l'explotació de boscos de Sobac. Al Segle XVIII s’inicià la recria de bestiar mula, al primer quart del segle XX s’introduí la patata, i els anys de l’actual segle,
la ramaderia bovina per a la producció lletera.
Pel que fa a l'agricultura, Madoz, a mitjan del segle XIX, explica que s'hi feia sègol, blat, ordí, fenàs, patates, nous, ametlles, pomes, peres, prunes, cireres i figues i s'hi criava bestial de llana i boví. A més hi havia diverses activitats menestrals: una maquina de cardar llana i de filar, dos batans, una serradora i una terrisseria d'obradors, la major part destinats a la preparació del cànem, amb el qual es feien cordes, cordills de tota mena i sacs. Aquestes activitats pràcticament han desaparegut, tret d'una petita serradora.
L'economia de les valls secundaries, unides amb dificultat a l'eix principal de comunicacions, que segueix el curs de la Noguera Pallaresa, és exclusivament de caràcter agrari, amb produccions destinades a l'autoconsum i la cria de bestial boví i oví. A la fi del segle XIX, però, s'aprofitaven també les feixes construïdes als inclinats vessants de la muntanya de Rodés, tal com explica A. Young en el llibre Viatge a Catalunya: Ha Rodés pugem una muntanya rocosa i trobem de sobte vinyes i arbres fruiters, bé que encara tenim neu a la vista. A mesura que anem baixant (es refereix de l'alt Pallars cap a la Conca de Tremp), veiem que és conreat tot el que té possibilitats de ser-ho."
Actualment la principal activitat continua essent la producció bovina i també l'ovina, i l'agricultura és destinada a la producció de pastures per al bestiar. El 1989 les terres conreades ocupaven 133 ha; les pastures permanents, 1 400 ha, i el terreny forestal, 2 949 ha. Pel que fa al bestial, hi ha 357 caps de boví, 4 612 caps d'oví, 255 caps de cabrum, 182 conilles mares, 752 cap s de porcí i 39 cap s d'equí.
Al municipi de Rialb destaquen algunes empreses, sobretot les empreses d’Esports d’Aventura, tenen serveis que calen destacar, una oficina de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, un dispensari municipal, un casal d'avis i una escala pública. Tot i que manté encara el caràcter de centre de serveis, Rialp és un municipi on es combinen l'economia agrícola i ramadera i un potencial turístic afavorit, d'una banda, per les instal•lacions d'esports d'hivern que s'han anat camí obrint a la comarca (les pistes de Portainé es troben al mateix municipi). A la vila hi ha 4 hotels, entre ells el més alt d’Europa, Portainé 2000 , i on cal destacar el Condes de Pallars, inaugurat al 1966 i essent el més important de la comarca, també hi ha varis restaurants.
La jurisdicció dels distints llocs que formen el municipi de Llavorsí no fou homogenia. Llavorsí, esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el proxim castell de Gilareny (desaparegut), mencionat ja el 1076 i que tingué un paper defensiu important al llarg de l'edat mitjana a l'entrada de la Vall d'Aneu i de les valls de Cardós i Ferrera, i el roble d'Aidí formaren part dels dominis deIs comtes de Pallars, que passaren a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesas de Pallars tins a l'acabament de l'antic regim. Arestui i Baiasca, els dos pobles de la vall de Baiasca, apareixen des del segle XIII, amb Biuse, retinguts per Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbo, i més endavant, qua en Joan I de Foix adquirí Rialb i la Vall d'Assua, passaren als dominis deIs Foix-Castellbó dins el quarter de Rialb; quan la corona recupera els dominis dels Foix a Catalunya (1548), aquests llocs esdevingueren reialencs. Montenartró, esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada el 839, com Romadriu, forma part del vescomtat de Vilamur, pero Romadriu, malgrat la proximitat, fou reialenc. Finalment, Sant Roma de Tavernoles (amb el monestir de Vellanega) fou possessió del poderós monestir de Sant Serni de Tavernoles, i quan aquest s'extíngí (1592) passa amb molts altres béns al domini del Seminari de la Seu d'Urgell, que el mantenia a la fi de l'antic règim.
La població (llavorsinencs) ha estat, en epoca moderna, relativament alta, pero no s'ha pogut evitar la davallada comuna a rota la comarca. Al segle XVIII rasga de 553 h el 1718 a 719 h el 1787, mentre que el 1860, amb 1 017 h, era el segon municipi amb més població al Pallars Sobira, després de Sort. Aquestes xifres, pero, no es mantingueren i el 1900 havia baixat a 662 h; després d'una puja a 757 h el 1920, es mantingué fins el 1960 (601 h) al voltant dels 600 h, tot i que hi hagué un descens el 1950 (588 h). Així i tot, la perdua de població ha estar esmorteïda per la seva posició central (al punt de confluencia dels eixos de comunicació importants de la comarca) i per la situació propera al poble de les instal·lacions hidroelèctriques, que ocupen una part de població activa. El 1975 hi foren empadroDais 358 h, i d'ençà d'aquest moment la població ha davallat continuadament: 295 h el 1981 i 268 h el 1991, que representa una densitat de població de 3,9 h/km2. Pel que fa a l'estructura d'edats, el 9,3% de la població total té menys de 15 anys, el 25% més de 65 anys i el 65,7% entre 15 i 64 anys.
La població
| Poblacions agregades | Població 2004 | |
| Berani | + info. » | |
| Caregue | + info. » | |
| Escàs | + info. » | |
| Rialp | + info. » | |
| Rodés | + info. » | |
| Roni | + info. » | |
| Surp | + info. » | |
| Total municipi |