El terme municipal de LIavorsí, de 68,94 km2, és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d'Aneu i a la sortida de le
Limita al N amb la Guingueta d'Aneu, al NE amb Ribera de Cardós, a I'E amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbo (AIt Urgell), al S amb Soriguera i a I'W amb Rialb.
El territori és muntanyós. Les elevacions que emmarquen la vall de Baiasca al NW sobrepassen escassament els 2 000 m, amb 2 055 m al Cap Major, cim del qual parteix una carena en direcció W-E que separa les valls de Baiasca i d'Escart (collada des Alls, la Solana d'Auressi) i una aItra en direcció NW-SE, divisoria amb la Vall d' Assua. Al NE, a I'esquerra de la Noguera Pallaresa, els contraforts de la serra d' Auratri (1876 m) marquen ellímit amb el mateix terme de la Guingueta d'Aneu i amb el de Ribera de Cardós, i la divisoria amb el terme de Tírvia i la Vall de Cardós passa per la carena N-S formada pel pic des Malls (1 614 m), el de l'Orri i el de Vallalta. A llevant, la divisoria amb el terme de Farrera travessa la serra de Sant Andreu, la callada de Serelles i el pui d'Urdossa (2 222 m) fins al Romadriu. Un petit sector del vessant esquerre de la Ribalera forma el límit amb Montferrer i Castellbo (prop de Sant Joan de l'Erm Vell), al SE amb Rialb. El curs baix del Romadriu i un petit sector de la Noguera Pallaresa constitueixen el límit meridional amb Rialb. El límit continua vers el NW pel serrat de Cabarerto, que culmina al tossal de la Font Freda (2 035 m), el pic de Matanegra (2 082 m) i la callada de Rat (1 995 m).
La vila de Llavorsí, cap administratiu, es traba a la confluencia de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós; aigua amunt hi ha, a l'extrem N del terme, el roble d'Aidí, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa; al sector NW, a la vall de Baiasca (drenada pel riu de Baiasca, aftuent per la dreta de la Noguera Pallaresa), hi ha els robles de Baiasca i Arestui; aigua avall de Llavorsí, a la dreta del riu, el poble de Sant Roma de Tavernoles; finalment, al sector SE del terme, que compren la part baixa de la Ribalera (o vall del Romadriu), el roble de Montenartró i, més a lIevant, allímit amb el terme de Farrera, el roble de Romadriu de Ribalera. Al sector de migdia de Llavorsí hi ha el santuari de Biuse, lloc de devoció comarcal.
Travessa el terme seguint el curs de la Noguera Pallacesa la carretera C-13, de Balaguer a Esterri d'Àneu (que continua per la C-28 a Viella), de la qual surt per la dreta, a Llavorsí, la que porta a les valls de Cardós i Farrera i a la coma de Burg.
Com a la resta de municipis de la comarca, la introducció al principi dels anys trenta de la ramaderia bovina de llet a Sort i la seva rodalia, modificà l'orientació agrícola i ramadera. D'una agricultura dedicada a l'autoconsum (amb producció sobretot, segons Madoz, de sègol i patates) i una ramaderia destinada a cobrir les feines del camp o a aconseguir diner amb la venda dels animals joves, s'ha passat d'una manera progressiva a l'explotació ramadera d'oví i sobretot de boví. El 1989 hi havia 218 caps de boví, 771 caps d'oví, 105 caps de cabrum, 256 conilles mares i 32 caps d'equí.
El 1989 es conreaven 15 ha i hi havia 1 540 ha de pastures permanents. En contrast amb l'escassetat de superfície conreable, destaca l'extensió de la massa forestal, sobretot important als vessants de la vall del Romadriu (que enllaça per la capçalera amb els hoscos de Sant Joan de l'Erm i de Santa Magdalena), a la vall de Baiasca, i als vessants més septentrionals de la vall central (la Noguera), amb un total de 3 968 ha.
Amb relació a les activitats industrials, cal destacar l'extracció de llicorella per a la construcció, si bé la pedrera de la Llosera d' Aidí es tanea al final de la decada del 1980. Hom hi bastí una estació receptora de les Forces Electriques de Catalunya, en part excavada a la roca, amb un petit funicular vers les instal·lacions del Burgueras, la qual es traba a la confluencia de la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós. Una de les darreres activitats ha estat la creació de l'empresa Esports d' Alta Muntanya, que promou la practica dels esports anomenats d'aventura.
Pel que fa als serveis comercials i financers, cal destacar l'existencia d'una oficina de la Caixa i que no es fa mercat setmanal. Hi ha una farmacia (que hom obrí al maig del 1992), un dispensari, una escola pública, una sala de lectura, una sala polivalent municipal per a exposicions i altres tipus d'actes, una caserna de la guardia civil i cos de bombers. A la vila hi ha també certa oferta hotelera.
La jurisdicció dels distints llocs que formen el municipi de Llavorsí no fou homogenia. Llavorsí, esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el proxim castell de Gilareny (desaparegut), mencionat ja el 1076 i que tingué un paper defensiu important al llarg de l'edat mitjana a l'entrada de la Vall d'Aneu i de les valls de Cardós i Ferrera, i el roble d'Aidí formaren part dels dominis deIs comtes de Pallars, que passaren a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesas de Pallars tins a l'acabament de l'antic regim. Arestui i Baiasca, els dos pobles de la vall de Baiasca, apareixen des del segle XIII, amb Biuse, retinguts per Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbo, i més endavant, qua en Joan I de Foix adquirí Rialb i la Vall d'Assua, passaren als dominis deIs Foix-Castellbó dins el quarter de Rialb; quan la corona recupera els dominis dels Foix a Catalunya (1548), aquests llocs esdevingueren reialencs. Montenartró, esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada el 839, com Romadriu, forma part del vescomtat de Vilamur, pero Romadriu, malgrat la proximitat, fou reialenc. Finalment, Sant Roma de Tavernoles (amb el monestir de Vellanega) fou possessió del poderós monestir de Sant Serni de Tavernoles, i quan aquest s'extíngí (1592) passa amb molts altres béns al domini del Seminari de la Seu d'Urgell, que el mantenia a la fi de l'antic règim.
La població (llavorsinencs) ha estat, en epoca moderna, relativament alta, pero no s'ha pogut evitar la davallada comuna a rota la comarca. Al segle XVIII rasga de 553 h el 1718 a 719 h el 1787, mentre que el 1860, amb 1 017 h, era el segon municipi amb més població al Pallars Sobira, després de Sort. Aquestes xifres, pero, no es mantingueren i el 1900 havia baixat a 662 h; després d'una puja a 757 h el 1920, es mantingué fins el 1960 (601 h) al voltant dels 600 h, tot i que hi hagué un descens el 1950 (588 h). Així i tot, la perdua de població ha estar esmorteïda per la seva posició central (al punt de confluencia dels eixos de comunicació importants de la comarca) i per la situació propera al poble de les instal·lacions hidroelèctriques, que ocupen una part de població activa. El 1975 hi foren empadroDais 358 h, i d'ençà d'aquest moment la població ha davallat continuadament: 295 h el 1981 i 268 h el 1991, que representa una densitat de població de 3,9 h/km2. Pel que fa a l'estructura d'edats, el 9,3% de la població total té menys de 15 anys, el 25% més de 65 anys i el 65,7% entre 15 i 64 anys.
La població
| Poblacions agregades | Població Desemb. 2004 | |
| Aidí | + info. » | |
| Arestui | + info. » | |
| Baiasca | + info. » | |
| Llavorsi | + info. » | |
| Montenartró | + info. » | |
| Romadriu | + info. » | |
| Sant Romà de Tavernoles | + info. » | |
| Total municipi |