El municipi de la Guingueta d'Àneu, de amb la fusió dels
termes d'Unarre (51,72 km2) i Escaló (34,21 km) amb el de Jou (22,03 km2). La
creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que
tradicionalment havia estat a Jou, el poble de la Guingueta d'Àneu per la seva
situació a tocar de la carretera.
Les terres de la Guingueta d'Àneu limiten
al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de
L'Arieja; a l'E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i
Ribera de Cardós; al S amb Llavorsí i Rialp, i a l'W amb Espot, Esterri d'Àneu i
Alt Àneu.
Fins a la implantació de la ramamderia bovina intensiva, l'agricultura es
basava fonamentalment en la policultura, amb cereals (sègol i blat), patates,
alguns arbres fruiters i herba per al vacum i el bestiar de peu rodó. Actualment
totes les terres de conreu són dedicades a la producció de pastures intensives
de dall i a les extensives. El 1989 les terres cultivades ocupaven 126 ha, i les
pastures pernants, 5951 ha.
El bestiar boví i l'oví són els més destacats en
la produccció del sector ramader. Hi ha una extensa superfície de bosc (2737
ha), de roures i sobretot de pins, repartida per diferents contrades del
municipi: Bosc Negre d'Escart, el bosc de Santa Bàrbara d'Escaló, bosc de
Comasany de Barrós, Mongetó, Canals i Costalada a Dorve, i els de Jou i Roca
Gran a Burgo.
Pel que fa als serveis, que majoritàriament ofereix Esterri
d'Àneu. Al terme hi ha, però, dos càmpings situats a tocar de la Guingueta (Nou
Càmping, 180 places, i Vall d'Àneu, 40 places) i dues pensions a Escaló
(Castellarnau, 68 places, i Bardina, 32 places) i tres a la Guingueta (Cases, 30
places, Poldo, 54 places, i Abril, 30 places).
La població del municipi ha sofert l'evolució característica de les valls
pirinenques i la disminució dels darrers anys ha estat molt accentuada; al segle
XVIII el terme de Jou passà de 227 h el 1718 a 309 h el 1787, i assolí un màxim
el 1860, amb 484h. S'estabilitzà en uns 250 h el 1960, però davallà fins a 126 h
el 1970.
El terme d'Unarre tenia 52 focs el 1553 (sumant els nuclis
tradicionals), que representaven uns 225 h, i al segle XVIII passà de 404 h el
1718 a 649 h el 1787. Assolí un màxim, com tota la comarca, el 1860, amb 836 h,
aviat s'estabilitzà per damunt dels 500 h fins el 1900 (541 h) i després inicià
una davallada (459 h el 1930) que s'ha accentuat amb el pas del temps: 350 h el
1950, 305 h el 1960 i 145 h el 1970.
El 1553 Escaló tenia 27 focs i Estaron
només 4 (Escart no consta). Al segle XVIII el conjunt dels tres pobles baixà de
492 h el 1718 (en un cens tanmateix poc fiable) a 400 h en el cens de
Floridablanca, del 1787. Assolí un màxim el 1860, amb 591 h, i des d'aleshores
ha sofert algunes oscil.lacions (277 h el 1900, 382 h el 1920), amb una
tendència clarament negativa els darrers decennis: 256 h el 1950, 254 h el 1960,
133 h el 1970.
Les primeres dades oficials de població després de la fusió
dels tres municipis són les del padró del 1975, on figuren 292 h. El 1986
s'assolí la xifra més baixa, 261h. El 1991 la població era de 268 h, la qual
cosa representa una densitat de població de 2,5 h/km2. Pel que fa a l'estructura
d'edats, el 12,7% de la població té menys de 15 anys, el 30,6%, més de 65 anys,
i el 56,7%, entre 15 i 64 anys.
|
Entitats de població que inclou |
Població del 2003 |
| Aurós | Despoblat |
| Berrós Jussà | 21 |
| Berrós Sobirà | Despoblat |
| Burgo | 7 |
| Cerbi | 21 |
| Dorve | 11 |
| Escalarre | 31 |
| Escaló | 91 |
| Escart | 17 |
| Escaló | 91 |
| Estarón | 11 |
| Gavás | 18 |
| Jou | 27 |
| La Guingueta d'Àneu | 73 |
| Llavorre | 6 |
| Unarre | 14 |
| Total municipi | 348 |