Farrera
Situació
El terme municipal de Farrea, de 63,52 km2, en contacte amb l'Alt Urgell, és al sector NE de la comarca i comprèn tota la coma de burg (a migdia de la Vall Ferrera) i una bona part dels vessants de la dreta de la Ribalera.
Limita al N amb Alins de Vallferrera, a l'E amb Anserall, al S amb MOntferrer i Castellbò (ambdós de l'Alt Urgell), a l'W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia.
L'economia
L'economia ha estat sempre de caràcter agrari, amb producció de conreus per a l'autoconsum (sègol, patates i llegums) o per a l'alimentació (prats de dall) i la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó per a les feines del camp o per a la venda al mercat.
L'obertura de vies de comunicació facilità l'especialització de la producció i la substitució d'aquells conreus que només estaven justificats en una economia d'autoconsum. El 1989 les terres conreades ocupaven 15 ha, 3100 ha les pastures permanents i 2825 ha el terreny forestal. Els principals boscos del terme són a la mata de Mallolís, el pic de Montesclado, el solà de Dalt, la Ribalera i Balsiroi i el boscarró de Burg. Pel que fa a la ramaderia, el 1989 hi havia 276 caps de boví, 457 caps d'oví, 133 caps de cabrum, 50 conills mares i 64 caps d'equí.
El municipi no disposa d'oficines fiannceres, ni farmàcies, ni escola, ja que tots aquests serveis es concentren a Tírvia o a Llavorsí.
La població
La població ha estat sempre relativament escassa. El 1553 consten 12 focs a Farrera i 12 a burg; al llarg del segle XVIII passà de 253 h el 1718 a 401 h el 1787. Després del màxim assolit el 1860 (627 h, s'estabilitzà, amb oscil.lacions, per damunt dels 400 h fins el 1930 (469 H),i baixà a 334 h el 1950; des d'aleshores el descens ha estat molt fort (234 h el 1960, 92 h el 1970); en el cens del 1975 figuren 76 h, i 75 h en el del 1981. el 1996 era de 125 (i el 1991 era de 88 h), la qual cosa representa una densitat d'1,4 h/km2. Pel que fa a l'estructura d'edats, el 19,3% de la població total té menys de 15 anys, el 23,8% més de 65 anys i el 56,9% entre 15 i 64 anys.