Esterri d'Àneu








Situació

El terme municipal d'Esterri, de 8,52 Km2, es situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la Vall d'Àneu, dita ribera d'Esterri. La Vila d'Esterri d'Àneu, únic nucli de població del terme, és el centre econònomic i administratiu de la Vall d'Àneu (comparteix la capacitat històrica amb València d'Àneu, on hi hagué el castell més important). Amb València, Son i Sorpe constitueix el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
El municipi és envoltat a l'W i el N per les terres del terme d'Alt Àneu, a l'E i el S per les del municipi de la Guingueta d'Àneu, i en un punt (pic de Quartiules) per Espot. L'Economia

L'àmplia i fèrtil cubeta de sobreexcavació glñacial que forma el pla d'Esterri ha facilitat al llarg del temps el desenvolupament d'una agricultura intensiva i variada: cereals, patates, cànem, horta, llegums, pastures i fins i tot una certa extensió de vinya, avui desapareguda. Actualment, dins la tendència de la resta de la cxomarca, s'intensifiquen les pastures en perjudici de cereals i patates, i els prats de dall intensiu ocupen pràcticament tota la superfície conreable. El 1989 les terres cultivades ocupaven 41 ha, les pastures permanents 288 ha i el terreny forestal 232 ha. El sector boví té una certa importància i es mantenen els ramats d'ovelles. Segons el cens ramader del 1989, hi havia 266 caps de bestiar boví, 360 caps d'oví, 20 caps de cabrum, 54 conilles mares i 33 caps d'equí.
Prop del nucli urbà es trobén les dues centrals hidroelèctriques d'Esterri d'Àneu, que regulen el curs superior de la Noguera Pallaresa i la Vall d'Unarre.
La posició central d'Esterri al lloc de confluència de les valls secundàries accentua el paper de centre comercial i de serveis de la vila amb relació a tota la Vall d'Àneu. A la vila hi ha dues caixes d'Estalvis i una oficina bancària. Hom celebra mercat setmanal els diumenges al llarg de tot l'estiu.
A Esterri, lloc de pas obligat per als ramats transhumants entre les pastures de muntanya i plana, havien tingut importància les fires de bestiar de tardor o de primavera. Actualment hom celebra a l'octubre la Fira de Santa Teresa es la fira de la pasqüeta, al juny després de pasqua es fa la Fira de Sant Joan i el 20 de Novembre la Fira de Santa Caterina. Totes aquestes fires conserven , en part, el tradicional caràcter agrícola i ramader.
Pel que fa als serveis, la vila disposa d'un dispensari municipal i faràcia, una escola pública d'ensenyamnet primari i un centre públic de batxillerat. Amb relació a l'oferta d'allotjament, hom pot esmentar el càmping Presalla i diversos hotels com Hotel Park.
La població

La població (esterriencs o esterrissencs) ha estat de sempre la més nombrosa de la vall, i continua essent-ho, malgrat la tendència dels darrers decennis. En el fogatjament del 1553 tenia 26 focs, i al segle XVIII passà de 485 h el 1718 a 503 h en el cens, més fiable, de Floridablanca (1787). Assolí el màxim absolut d'habitants el 1860, amb 847 h, baixà fins a 707 h el 1900, continuà disminuint i s'estabilitzà en uns 500 h a mitjan segle XX. La construcció de noves centrals elèctriques i el turisme incidiren en la vila, que arribà a 720 h el 2960, però la població no s'ha mantingut: 650 h el 1970, 576 h el 1975 i 566 h el 1981. El any 2001 tenia 673 h, la qual cosa representa una densitat de població de 79 hab/Km2, la més elevada de tota la comarca ja que es el segon municipi més poblat de la comarca darrera de Sort, i a l'hora es el de menor extensió.
Entre el 1981 i el 1986 el municipi en va guanyar 20 h, però del 1986 al 1991 en va perdré 90, i del 1991 fins el 1996 en va aumentar-ne 115 h una dada molt elevada que encara aumenta més fins a situar-se en 673 h el 2001.

Poblacions agregades	Població 2003
Esterri d'Àneu	747	+ info. »
Total municipi	747