Espot Situació

El terme municipal d'Espot, de 99,22 Km2, al sector sud-occidental de la Vall d'Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, comprèn tota la vall d'Espot, també dita la vall d'Escrita, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d'origen glacial, separada de la pricipal per graus de confluència.
El municipi limita al N amb els tremes de València d'Àneu, Esterri d'Àneu (pel pic de Quartiules) i la Guingueta d'Àneu, que també hi confrontapel sector de llevant; al SE termeneja amb Rialp; al S amb Sort i la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), i a l'W amb Barruera (Alta Ribagorça) i Salardú (Vall d'Aran). A través d'aquest municipi s'accedeix al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
L'economia

L'agricultura i la ramaderia han estat les activitats en què s'ha fonamentat l'economia d'Espot. Fins ben entrat el segle present, una part important de conreu era destinada a obtenirels productes de consum més bàsics i l'altra, normalment al fons de la vall, era dedicada a la producció de pastures al les quals es matenien alguns caps de bestiar gros. Aquesta proporció era a mitjan decenni dels anys trenta, segons Pierre Biort, de 204 ha destinades a conreus i 85 de pastures. A més, Solé i Sabarís parla de l'existència de petites industries de caràcter local, entre les quals es destaquen una farga i una serradora.
La introducció de la indústria lletera a la comarca donà una nova orientació a l'economia municipal, amb una creixent especialització del vacum i un fort increment de les terres destinades a pastures de dall.
Segons dades de 1989, hi havia 57 ha de terres conreades, 3440 ha de pastures permanents i 2409 ha de terreny forestal L'escassetat de terres de cultiu contrasta amb la superfície de pastures d'alta muntanya i de boscos. Pel que fa els cens ramaders, era format per 249 caps de bestiar boví, 1264 caps oví, 33 caps de cabrum i 23 conilles mares.
El municipi d'Espot fou el primer de la comarca on es realitzaren obres hidroelèctriques. La companyia Hidroelèctrica de Catalunya inicià l'any 1950 les obres de la central d'Espot (finalitzades el 1953), que recull les aigües del riu Escrita i de la Mola i, per mitjà d'una conducció forçada, salta un desnivell de 410 m. Amb un cabal màxim de 3,3 m3/s i una potència instal·lada de 9760 kW, té una producció de 815.000 kWh. El mateix any 1953 començà a funcionar la central de Lladres, que recull les aigües del circ de Peguera, salvant un desnivell de 125 m, amb una potència intal·lada de 850 kW i una producció de 815.000 kWh. Un any més tard quedà completat l'aprofitament del Riu Escrita amb l'entrada en funcionament de la central de Sant Maurici, que recull, d'una banda, les aigües de la central de Lladres i, de l'altra, la dels estanys d'amitges, Monastero i Serull, aturades a l'estany de Sant Maurici. Té una potència instal·lada de 14.640 kW i una producció de 42.205.000 kWh.
Pel que fa als serveis, a Espot se celebra mercat setmanal el dijous durant l'estiu, però no hi ha cap oficina financera. Té un dispensari a l'edifici de l'ajuntament i una escola pública.
Entre les diverses intal·lacions hoteleras i càmpings, cal destacar l'hotel Saurat (104 places), l'hotel Roya (68 places) i la pensió Sant Maurici (52 places) a Espot, i els càmpings la Mola (166 places), Solau (23 places) i Sol i Neu (90 places). Hi ha, a més, tres refugis de muntanya i el 1991 s'inagurà l'alberg de Sant Maurici (180 places) a l'estació d'esqui, prp del complex residencial Or Blanc.
L'obertura de les noves vies de comunicació permeté a partir dels anys cinquanta un cert desenvolupament del turisme, atret a partir del 1968 per posada en funcionament de les pistes d'esqui de Superesopt (que estigueren tancades les temporades 1984-85 i 1985-86). Les intal·lacions, orientades al NE i només a 2 km del poble d'Espot, tenen uns 16 Km2 de superfície esquiable entre les cotes de 2470 m i 1500 m, amb un recorregut màxim de descens de 4000 m i 25 Km de pistes senyalizades, amb un total de 23 pistes (4 verdes, 10 de blaves, 4 de vermelles i 5 de negres). Hi ha un telecadira i cinc telesquís que poden remuntar a més de 4000 persones per hora. Per cobrir qualasevol eventualitat climatològica, el 1989 es construi un llac artificial per tal de dotar aigua als canons de neus, ja que l'estació disposa de 3,5 Km de pistes amb neu atrificial.

La població

La població (espotencs) ha seguit les fluctacions pròpies d'aquesta valls i la incidència del turisme d'hivern no ha estat per a frenar la tendència negativa. El 1553 Espot tenia 20 focs i Estaís 5; al segle XVIII, mentre que Espot baixà de 332 h el 1718 a 204 h el 1787, Estaís passà de 67 h a 79 h els mateixos anys. El màxim d'habitants del 1860 (552 h comtat-hi tots dos llocs) no es mantingué i la població oscil·là en uns 300 h fins el 1950, que a causa de les obres hidroelèctriques augmentà a 607 h, nombre que començà a minvar a partir d'aquest moment: 380 h el 1960, 269 h el 1970, 234 h el 1975 i 227 h el 1981. El 1996 la població era de 268 h, la qual cosa representa una densitat de 2,7 h/Km2. Pel que fa a l'estructures d'edats, el 12% del total de la població té menys de 15 anys, el 15,6% més de 65 anys, i el 72,4%, entre 15 i 64 anys%.

La Historia

Els nuclis del municipi d'Espot estigueren integrats a la Vall d'Àneu i foren, per tant, de domini dels comtes de Pallras, i després, des de la fi del segle XV fins a l'abolició de les senyories, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars.
Espot és esmentat com a parròquia ja en l'acta de consegració de la catedral d'Urgell, datada el 839. El castell de Llort és mencionat al 950 i torna a ser-ho com a punt que era de defensa en les lluites i les vicissituds medievals que sofrí el Pallars, o també en infeudacions (tota la vall d'Espot i la vila foren infeudades el 1315 a Berenguer de Finestres).

Poblacions agregades	Població 2004
Espot	349	+ info. »
Estaís	27	+ info. »
Total municipi	376