Baix Pallars
Situació
El municipi del Baix Pallars, de 128,81 Km2, és el més
meridional de la comarca del Pallars Sobirà. El terme tradicional ocupava només
11,36 Km2, però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea (21,53 Km2),
Baén (52,50 Km2) i Moncortes de Pallars (43,42 Km2). D'ençà d'aquest any el
terme rebé el nom oficial de Baix Pallars.
L'actual municipi Baix Pallars
limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l'E amb
el terme de Noves de Segre (Alt Urgell), al S amb la Conca de Dalt i la Pobla de
Segur, tots dos del Pallars Jussà, al SW amb Senterada i a l'W amb la Torre de
Cabdella, tots dos també del Pallars Jussà.
L'economia
Les activitats tradicionals del terme han estat l'agricultura i la
ramaderia, a les quals s'afegia fins a l'època recent el negoci de l'extració de
la sal a Gerri.
En l'actualitat els recursos econòmics continuen derivant
l'agricultura i la ramaderia. El 1989 hi havia 669 ha de terres conreades i 2837
ha de pastures permanents. La transformació de la ramaderia provocada per la
implantació de la indústria lletera no s'ha donat amb intensitat sinó als
vessants més enlairats de la vall, on es troben les pastures naturals.
Pel
que fa el cens remader, el 1989 hi havia un total de 1000 caps de boví, 7668
caps d'oví, 315 caps de carbum, 177 conilles mares, 3130 caps de porcí, un miler
de gallines i 24 caps d'equí.
L'extracció de la sal, a les salines de Gerri,
fou antiguament una explotació lucrativa.
La població
El nucli de Gerri es va originar entorn de l'antiga abadia de Santa Maria
de Gerri, la més important de tot el Pallars. Mai no va ser un nucli
excessivament gran, però arribà a un maxim d'uns 75 h el 1860. El censos antics
assignen 22 focs el 1378, 28 el 1553, 224 h el 1718 i 413 el 1787. Pujà a 762 h
(inclosos el dos petits nuclis d'Enseu i Bresca) el 1860; després comença la
irreparable davallada: 573 h el 1887, 449 h el 1900, 391 h el 1930, 326 h el
1950 i 347 h el 1960.
El 1553 a Peramea hi havia 31 focs i 4 a Pujol. El 1718
Peramea tenia 150 h, 20 h Balestui, 46 h Cortcastell i 20 h a Pujol. El 1860 el
municipi sumava en total 648 h, que s'havia reduït a 352 h el 1900. Excepte una
lleu recuperació (365 h el 1920), posteriorment la població anà disminuint: 276
h el 1940 i 203 h el 1960.
El 1553 Baén tenia 5 focs i entre Buseu i Sant
Sebastià en sumaven 4. El 1718 hi havia 85 h a Baén, 67 h a Buseu i Sant
Sebastià, 12 h a Espluga, 46 h a Castellnou de Peramea i 45 h a Useu. El 1860 el
municipi tenia en total 426 h. Després la població disminuí progressivament: 233
h el 1900, 214 h el 1930, 174 h el 1950 i 143 h el 1960.
Segons el
fogatjament del 1553, els pobles que formen el municipi tradicional de
Montcortès sumaven 61 focs. El 1718 la població havia arribat als 258 h i fins
el 1860 augmentà a 767 h, moment a partir del qual començà a davallar (635 h el
1877, 478 h el 1900), minva que continuà després d'una lleu recuperació (512 h
el 1930, 430 h el 1940, 373 h el 1950 i 304 h el 1960).
Després de l'annexió
dels diversos municipis al de Gerri de la Sal, el primer cens oficial que dóna
les dades en conjunt és el del 1970, any que es comp`ten 622 h; d'aleshores ençà
la població ha davallat: el 1975 tenia 520 h, 451 h el 1981 i 351 h el 1996.
L'actual densitat de població és de 2,7 h/Km2. Pel que fa l'estructura d'edats,
el 10,6% de la població té menys de 15 anys, 30,3% més de 65 i el 59,1% entre 15
i 64 anys.
El monestir de Gerri
L'antiga abadia de Santa Maria de Gerri, situada
a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la qual s'accedeix mitjançant un pont,
ressalta per l'esvelt campanar d'espadanya de tres pisos.
És un espaiós
edifici-la nau central tota sola, sense l'absis, fa 23,20 x 6,80 m i les
laterals, li donen una amplada total de 19 m- de tres naus i tres absis. La
central més enlairada, és coberta amb una volta de mig punt que descansa sobre
impostes, i les laterals, coberta amb una volta de quart de cercle, carreguen
sobre els suports da la nau central per reforçar-la. És dividida per massissos
pilars-amb basaments de 2,50 m- en forma de creu, que tenen adossades columnes
per a sostenir els arcs torals de la volta principal.