Alins
Situació
El municipi d'Alins de Vallferrera, de 183,84 Km2, es troba al sector NE de la comarca i comprèn totes les terres que componen la Vall Ferrera. L'actual municipi és formà el 1927, quan s'uniren al terme d'Alins de Vallferrera els d'Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor.
El treme limita al NE amb França i a l'E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d'Anserall (Alt Urgell), al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l'W amb les terres de llevant dels municipis de Ribera de Cardós, Esterri de Cardós i LLadorre.
L'Economia
L'economia ha tingut sempre un marcat caràcter agrícola i, sobretot , ramader. Les extenses pastures de la capçalera de la vall han facilitat l'explotació des d'antic de ramats locals, de la gent de la vall o bé, mitjançant els contractes de conlloc, de ramaders de la Conca de Temp o de la Noguera i l'Urgell.
El sector boví s'ha anat desplaçant una mica amb el pas del temps. També hi ha alguns ramats petits de carbum. El 1989 hom registrà un total de 691 caps de boví, 1764 caps d'oví, 113 caps de carbum, 153 conilles mares i 21 caps d'equí. Actualment es calcula que es pasturen més de 7000 caps de bestiar, segons les temporades. Escampades arreu del terme, especialment en replecs de muntanyes, hi ha nombroses bordes com les de Virós, les de la Muntanyeta de Besan, les de Crusos, les de la Rebuira, les de Buiro, les de Costuix, les de Plau, les de Parratxi, les de Bedet i les de Biscatrós, on s'aturaven en la primavera el bestiar boví.
El bosc ocupa una gran superfície (5914 ha el 1989), tot i que cal soposar en que en èpoques anteriors l'extensió era encara superior.
Les terres de conreu (26 ha el 1989) són escasses fins a l'introducció de la industria lletera.
A la comarca estan instalades petites centrals hidroèlectriques a les localitats de Alins, Araós, Àreu, i Ainet de Besan.
El municipi d'Alins, amb un gran nombre de pobles i llogarets, capelles i bordes, no té cap indústria pròpiament dita: hi havia hagut una ferreria o fornal, a cal Ferrer d'Àreu. Al municipi no es fa mercat semanal i no hi ha oficines financeres. Enacar que disposa de dispensari, la farmàrmacia més propera es troba a Llavorsí. El terme té també una escola pública. Pel que fa a l'allotjament, hi ha dos càmpings i dos hostals.
La Història
L'acta de consagració de la catedral d'Urgell fa esment en aquesta vall de les parròquies d'Alins, Àreu, Ainet de Besan i Virós, les quals, tot i la desconfiança que ens mereix el document, hi són presentades almenys com a parròquies molt antigues integrades en el Pagus Terbiensis o de Tírvia, mencionat en els preceptes caroligis des del 835.
El nom de Vallferrera apareix els anys 1076 i 1078 sota el domini del comte Ramon V de Pallars Jussà, al pare del qual, RAmon IV, va correspondre la vall en l'estranya partició del comtat de Pallars iniciada el 1011. Governaven la vall per ell el magnat Guitard Isarn de Vallferrera i el seu fill Ficapal, que el 1076 va fer les paus amb el comte Ramon V i digué que tenia per ell Vallferrera, excepte algunes dominicatures del comte; aprofitant desavinencies amb RAmon V, el 1086, mentre Ficapal era en peregrinació, els seus germans li prometeren fidelitat per la Vall Ferrera i els seus castells i viles.
Per convenis entre els comtes Artau I i Artau II de Pallars Sobirà i el comte Ramon V de Pallars Jussà es va arreglar aquesta anomalia i al principi del segle XII la Vall d'Àneu i la Vall Ferrera passaran al domini dels comtes de Pallars Sobirà, cosa que va permetre a Artau II de cedir el 1113 la Vall Ferrera i el lloc de Bonestarre al vescomtat Pere de Vilamur.
D'aquestes cessions o fets històrics cal excloure'n el castell de Tor, lligat amb el domini de Civís, Aós i les Valls d'Andorra, que des del 1145 consten vinculats als senyors de Caboet i com a tal dintre ja de l'òrbita del vescomtat de Castellbò, bé que sense es va estipular en els pariatges del 1278.
També la Vall Ferrera passà aviat a l'òrbita dels vescomtats de Castellbò, que el 1269 l'adquirien al cavaller Bernat de Toralla, que en tenia el domini, per poder gaudir en indivís dels rèdits i la possessió. Com a mostra d'aquest domini, veiem que el 1272 el vescomte de Castellbó va cedir l'usdefruit en vitalici de la Vall Ferrera al comte Arnau Toger I de Pallars Sobirà, amb la condició que li prestés auxili en la guerra que estava mantenint contra el rei de França.
Els afers dels pactes i les guerres de Castellbó, contra la mitra d'Urgell i contra el rei, feren que el 1280 el monarca Pere el Gran les donació a Bernat de Toralla i al seu fill de les viles d'Ainet, Àreu i Besan i de tot el que li corresponia a la Vall Ferrera, però abans d'acabar el segle tot tornava a estar sota la possessió dels Castellbò i fou sotmès a l'administració o divisió del quint querter o de Tírvia, segons la descripció del Spill manifest. Des d'aleshores la Vall Ferrera fou regida per un batlle general i quarter cònsols o braços de cort, que eren elegits el dia de Sant Maties pel consell de la Vall. En l'especte religiós, la vall consta al principi del Segle XIV dins el denegat de Cardós, que incloïa les tres valls: la de Cardós, la Ferrera i la coma de Burg. El 1314 són esmentades com a parròquies d'aquesta vall les de Sant Esteve d'Araós, Sant Julià d'Ainet, Sant Vicenç d'Alins, Sant Feliu d'Àreu, Sant Sadurni de Norís, Sant Pere de Tor i Santa Maria de Besan.
La Població
La població de la vall ha experimentat una davallada considerable. El fogatjament del 1553 li donà 51 focs. 14 a alins, 4 a Ainet, 6 a Araós, 15 a Àreu, 5 a Norís i 7 a Tor. El 1718 tenia 575 h (200 h a Alins , 112 h a Ainet, 37 h a Araós, 126 h a Àreu, 50 h a Norís i 50 h a Tor), població que havia pujat a 919 h el 1787.
Del 1860 en endevant tota la Vall Ferrera tenia 1401 h (376 h a Alins, 425 h a Ainet, i Araós, 454 h a Àreu i 116 h a Tor i Norís), xifra que anirà davallant en els censos següents: 938 h el 1877, 793 h el 1887, 764 h el 1900 i 729 h el 1920 (aquest darrer any 191 h a Alins, 267 a Ainet i Araós, 221 h a Àreu i 60 h a Tor i Norís).
El 1927 s'uniren tots els municipis de la vall i s'establí la capitalitat a Alins, i després d'una lleu recuperació (741 h el 1940) continuà la corba descendent (635 h el 1950, 567 h el 1960, 355 h el 1970, 345 el 1975 i 313 h el 1981).
El 1991 hi havia 307 h, la qual cosa representa una densitat d'1,6 h/km2. Pel que fa a l'estructura d'edats, el 8,4% de la població total té menys de 15 anys, el 31,3% més de 65 anys i el 60,3% entre 15 i 65 anys.